Debat0el Autorretrato: la basura es parte constitutiva de mi humanidad
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Úrsula Bischofberger Valdés
Publicat per 
Debat0el Pezón de mujer mayor
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Arte y otra naturaleza: harta, herida, frenada
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el 3. Texturas y huellas en el Lugar del árbol sin futuro, e Inmersión en las flores.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el 2. Esta no es la Coca-Cola de Warhol
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat3el Full de ruta: cartografía, 1. Lugar del árbol sin futuro
- Maria Corriàs Serra says:
¡Hola! ¡Qué interesante! Me encanta tu propuesta, ofrece una exploración rica y significativa de temas contemporáneos urgentes, abriendo la puerta a un diálogo sobre la relación entre el arte, la naturaleza y la sociedad. El punto fuerte es que es una oportunidad única para abordar temas urgentes como el cambio climático y la pérdida de biodiversidad a través del arte, como señalas con tus ejemplos. Se me ocurre también la obra de Robert Smithson, que aborda también temas de transformación del paisaje y la interacción humana con la naturaleza. Mucha suerte con tus intervenciones finales, que ya veo por otras entradas en el Folio que ya van tomando forma.
¡Saludos!
Maria.
- Juan González Gorrías says:
Hola, Úrsula,
M’agrada molt la teva proposta, ja que comparteixo amb tu la preocupació per la natura i la necessitat urgent de ser més ecològics i ecològiques. Pel que desenvolupes i pel comentari que m’has deixat al meu projecte (“creo que optarás por el reloj de sol”) i el que has deixat a Jennifer (“No sé por cuál de las opciones te decidirás, a mí me parece que la de las coronas de flores, si la amplías, puede ser muy original en el marco de lo que estamos trabajando aquí”); diria que la teva intenció és fer un únic projecte. Entenc que està bé si hi inclous tres experiments, ja que l’enunciat de la PAC així ho insisteix:
“6) Realitzar tres experiments d’intervenció escultòrica in situ.”
“A continuació t’oferim una sèrie de nou estratègies d’entre les quals has d’escollir i desenvolupar tres experiments sobre el terreny, que també has de documentar.”
“b) Publica una entrada amb el títol Repte 3. Full de ruta: esbossos que inclogui 1 esbós de cada un dels 3 experiments que planeges realitzar in situ amb una breu explicació. [Text d’entre 1.000 y 1.500 caràcters amb espais].”
Com que ja tens dues estratègies en marxa, la de recol·lectar (estratègia 4) i la d’anar capturant les transformacions dels materials (estratègia 6); et volia suggerir una tercera estratègia: la novena. En concret penso que hi diria molt un ritual de comiat d’aquest arbre sense futur. Estic segur que trobaràs una forma original de donar-li un últim adeu.
Salutacions,
Juan
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Esbozo 3. Water Tunnels, trabajo inspirado en Nancy Holt, Sun Tunnels
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Esbozo 2. Spiral drawn with an appropriate scale, trabajo inspirado en Robert Smithson, Spiral Jetty
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Esbozo 1. I made another line by walking, trabajo inspirado en Richard Long: caminar como arte
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Joseph Beuys impacta, desconcierta
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Úrsula, me han parecido muy interesantes tus puntos de vista sobre la naturaleza y como interactuamos los humanos con ella, nos protegemos de ella o la limitamos.
Nunca había pensado en el papel de los cristales de nuestras puertas y ventanas como un muro protector que nos permite acceder a la naturaleza desde una posición acomodada, sin riesgos pero a la vez sin compromiso, sin interacción real.
Esto no es algo nuevo, ya en nuestra infancia podíamos echar a una ojeada a la naturaleza salvaje desde el cristal de nuestros televisores. Seguramente algunos de nosotros podremos recordar estás imágenes:
https://youtu.be/GiaQu0eOjKU?si=Bhs8W2PFbbouwFqx
En la sociedad actual la interacción con nuestro entorno se extiende no solo a la relación con la naturaleza sino a toda nuestra vida. La mayoría de las veces vivimos a través de las pantallas (Amazon, Netflix, UOC, la meva salut, Instagram, Tinder y un largo etcétera).
Por otro lado también me ha parecido muy interesante tu reflexión sobre como contenemos la naturaleza, ya no solo por medio de cultivos y macetas sino también por huertos (donde alineamos y ordenamos las verduras por tipo y hasta por color), bonsáis (con los que limitamos el potencial de un árbol a una mera miniatura), parques urbanos y jardines (de los cuales limitamos su crecimiento hasta los limites que nosotros les imponemos).
https://www.diariodelviajero.com/tendencias/keukenhof-el-jardin-de-flores-mas-grande-y-bonito-del-mundo
Hola Úrsula, m’ha sorprès i m’ha ressonat molt la teva proposta.
És evident que l’ésser humà s’ha relacionat amb la natura des de la seva mirada, des d’una perspectiva totalment antropocèntrica, i no només això, sinó que l’ha intervingut, l’ha utilitzat, l’ha domesticat per a tot allò que ha necessitat. Aquesta ha estat la tònica des que l’ésser humà és ésser humà.
Les teves paraules al parlar d’una planta dins d’una torreta, m’han recordat un escrit arran d’una reflexió que vaig fer en una ocasió parlant de les plantes que se solen tenir al jardí. De com arranquem les “males herbes”, perquè hem decidit que hi ha herbes que no són tan bones com d’altres, i a partir d’aquesta catalogació (que fins fa poc no entenia ni tan sols de varietats autòctones) dissenyem i controlem els jardins, els espais verds. Controlem el que hi ha de créixer i com ha de créixer, ho intervenim per a aconseguir uns certs resultats i ho monitoritzem fins que ens en cansem, o fins que creiem que s’ha d’implementar algun canvi. No és només una natura “frenada”, sinó sotmesa i domesticada. Com tu molt bé dius, som aliens a la natura, la veiem des de fora, ja no l’entenem. Qualsevol cosa que s’escapa del nostre control la percebem com un perill, i una natura no controlada per l’ésser humà és imprevisible i, per tant, perillosa.
Pel que fa a la natura rere un vidre (naturaleza tras un cristal), el concepte m’ha recordat una intervenció que va fer una companya (crec que del Taller de Dibuix de fa uns anys) en el qual pintava un vidre calcant el que s’hi veia a través.
Seguiré llegint les teves aportacions. Gràcies per les teves reflexions i els teus relats.
Muntsa