Publicat per 
Debat2el Arte y otra naturaleza: harta, herida, frenada
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat avaluable R3.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Úrsula, me han parecido muy interesantes tus puntos de vista sobre la naturaleza y como interactuamos los humanos con ella, nos protegemos de ella o la limitamos.
Nunca había pensado en el papel de los cristales de nuestras puertas y ventanas como un muro protector que nos permite acceder a la naturaleza desde una posición acomodada, sin riesgos pero a la vez sin compromiso, sin interacción real.
Esto no es algo nuevo, ya en nuestra infancia podíamos echar a una ojeada a la naturaleza salvaje desde el cristal de nuestros televisores. Seguramente algunos de nosotros podremos recordar estás imágenes:
https://youtu.be/GiaQu0eOjKU?si=Bhs8W2PFbbouwFqx
En la sociedad actual la interacción con nuestro entorno se extiende no solo a la relación con la naturaleza sino a toda nuestra vida. La mayoría de las veces vivimos a través de las pantallas (Amazon, Netflix, UOC, la meva salut, Instagram, Tinder y un largo etcétera).
Por otro lado también me ha parecido muy interesante tu reflexión sobre como contenemos la naturaleza, ya no solo por medio de cultivos y macetas sino también por huertos (donde alineamos y ordenamos las verduras por tipo y hasta por color), bonsáis (con los que limitamos el potencial de un árbol a una mera miniatura), parques urbanos y jardines (de los cuales limitamos su crecimiento hasta los limites que nosotros les imponemos).
https://www.diariodelviajero.com/tendencias/keukenhof-el-jardin-de-flores-mas-grande-y-bonito-del-mundo
Hola Úrsula, m’ha sorprès i m’ha ressonat molt la teva proposta.
És evident que l’ésser humà s’ha relacionat amb la natura des de la seva mirada, des d’una perspectiva totalment antropocèntrica, i no només això, sinó que l’ha intervingut, l’ha utilitzat, l’ha domesticat per a tot allò que ha necessitat. Aquesta ha estat la tònica des que l’ésser humà és ésser humà.
Les teves paraules al parlar d’una planta dins d’una torreta, m’han recordat un escrit arran d’una reflexió que vaig fer en una ocasió parlant de les plantes que se solen tenir al jardí. De com arranquem les “males herbes”, perquè hem decidit que hi ha herbes que no són tan bones com d’altres, i a partir d’aquesta catalogació (que fins fa poc no entenia ni tan sols de varietats autòctones) dissenyem i controlem els jardins, els espais verds. Controlem el que hi ha de créixer i com ha de créixer, ho intervenim per a aconseguir uns certs resultats i ho monitoritzem fins que ens en cansem, o fins que creiem que s’ha d’implementar algun canvi. No és només una natura “frenada”, sinó sotmesa i domesticada. Com tu molt bé dius, som aliens a la natura, la veiem des de fora, ja no l’entenem. Qualsevol cosa que s’escapa del nostre control la percebem com un perill, i una natura no controlada per l’ésser humà és imprevisible i, per tant, perillosa.
Pel que fa a la natura rere un vidre (naturaleza tras un cristal), el concepte m’ha recordat una intervenció que va fer una companya (crec que del Taller de Dibuix de fa uns anys) en el qual pintava un vidre calcant el que s’hi veia a través.
Seguiré llegint les teves aportacions. Gràcies per les teves reflexions i els teus relats.
Muntsa